Reg.n.1403, fol. 6. 26 feb. 1356.
Primerament lo senyor rey ordona que per continuar la guerra als jenoveses enemichs seus que en la sua senyoria sien armades galeas e naus per armadors en la forma siguent:
Primerament lo senyor rey ordona que per continuar la guerra als jenoveses enemichs seus que en la sua senyoria sien armades galeas e naus per armadors en la forma siguent:
es assaber quel senyor rey prestara a tot sotsmes seu qui vulla armar galeas las galeas adobades et apparellades e verades e encunç de navegar abarmes rems axarcies maçaresos seu et altres fornimentsa aquelles necessaris. - Item lo senyor rey los armara la paga de I mes al sou acostumat si la volran. - Item losarmara panatiga a IIII mesos si la volran. - Item lo senyor rey los dona de bona guerra tots jenoveses e tots sotsmeses del senyor de Milla e tots morossalvant los moros del rey de Granada e encara tots aquells qui faran o vendran contra la inhibicio general del senyor rey en la forma ques conte en aquella inhibicio. - Item lo senyor rey dona als dits armadors tota jurisdiccio civil et criminal en et sobre tots et sengles qui seran acordats e tenguts de les dites galeas axi en mar com en terra del dia a anant que seran acordats troque hagen desarmat. - Item lo senyor rey atorgaals dits armadors et a tots aquells qui seran acordats e tenguts de les dites galeas aquells privilegis guiatges et alongaments qui son acostumats datorgar en armades reyals: axi empero quels dits guiatges e alongaments nos hagen a poblicar ab veu de crida e que tots aquells qui seran acordats e guiats et alongats hagenanar en les dites galeas et que dits armadors façensagrament et homenatge que non lexaran anar alcunne faran que alcuns salegren dels dits guiatges et alongaments si no servexen per lo temps que seran acordats.
- Item vol lo senyor rey et ordona e deputa en Bonanat dez Coll et en Guillem Moreyciutadans de Barchinona los quals deguen conexersils armadors qui armaran en Barchinona e de Cadaques tro a Tortosa havien fet dan o dampnatge a alcu o alscuns qui fossen en pau o en treva ab lo senyor rey axi que negun altre official del senyor rey non puxeconexer sino los dits en Bonanat e Guillem. Aximateixlos damunt dits hagen a conexer del dret del senyor reye seu e deffenesquen lurs comptes axi que maestre racional ne altre official del senyor rey nos pusquen entremetre dels dits armadors nede lurs comptes sino los damunt dits et feessenapoches et fins. - Item lo senyor rey ordonaet deputa en Berenguer de Ripoll et en Pascual Maçanahabitadors de Valencia qui hagen semblant poder en losarmadors de Valencia als quals de continent siafeit saber et trames translat dels presents capitols e dels altres et poder bastant. - Item lo senyor rey ordona e deputa en Bonanat de Maçanet et en Ferrer Çaserra ciutadans de Mallorques qui hagen semblant poder en los armadors de Mallorques et de Manorques et de Eviza e siels trames per semblant forma. - Item lo senyor reyordona et deputa en Berenguer Amoros de Copliureet en Johan Vola de Perpenya qui hagen semblant poder en los armadors de Rossello e siels trames per semblant forma. - E los dits armadors prometran et asseguraran en poder de les dites persones ço es aquells de Barchinona et de Cadaques tro a Tortosaen poder daquelles de Barchinona e aquells de Valenciaen poder daquelles de Valencia e aquells de Mallorquesen poder daquelles de Mallorques et aquells de Rosselloen poder de aquelles de Rossello que ells armaran les dites galeas a IIII mesos be et complidament a conegudade les dites persones. - Item que dins los dits IIII mesos o IIII mesos et mig o V meses apres que hauran saludat e seran partits sien tenguts de tornar les dites galeas ab armes rems exarciesmaçaresos et altres forniments segons que lusseran liurades ab inventari.
- Item quelsdits armadors sien tenguts de tornar et desarmar en aquells lochs hon hauran armat dins lo dit temps. - Item quels dits armadors sien tenguts de dar al senyor rey o a aquella persona que per lo dit senyor o per les dites persones hi sera deputada la part daço que hauran guanyat prorrata del pan e de la paga queldit senyor los haura armat be et leyalment a coneguda dels damunt dits. - Item quels dits armadors encontinent que hajen desarmat sens tota altra requesta sien tenguts de fer adobar les dites galeasbe et complidament segons quels seran liurades a coneguda de les dites persones et fer traure aquelles es assaberde tot lo guany en comun levat lo cabalet les messions: e fet lo dit adob çoque sobrara del dit guany partesques per sou et per liurasegons que dit es. E enten empero lo senyor rey que si per ventura alcu e alcuns dels dits armadors com tornaran no havien res guanyat que en aquell cas no sientenguts de fer adobar les dites galeas mas que sien tenguls de fer traure aquelles e los fornimentsdaquelles a lurs propries messions. - Item quelsdits armadors pusquan tenir encant et encants en quals lochs se volran e pendre refrescament senspagar dret alcu. - Item que les galeas armes rems e altres forniments daquellas vagen a rischet a ventura del senyor rey. - Item que en cas quelsenyor rey .... la dita paga de I mes e la panatica de IIII meses que en quescuna de les dites galeasvaja I persona per guardar et reebre lo dret del senyor rey: la qual persona sie tenguda de fer sagrament et homenatge en poder de les dites persones de haverse sobre açoe de respondre al senyor rey o a qui ell volra be et leyalment del dit dret. - Item ordona lo senyor reyque si alcun patron o patrons de nau o de naus o altres qualsevol persones volien armar nau o naus per entrar en corsque en aquell cas lo senyor rey los armas la paga de I mes al sou de la nau o naus e panatica a IIII mesos axi quels dits armadors sien tenguts de dar al senyor rey o a aquella persona qui per lo senyor rey hi sera deputada per sou o per lliura del guany quelsdits armadors faran: empero que ço quel senyor rey hi metra vaja a risch et a ventura del dit senyor et los dits armadors sien tenguts de fer aquellas seguretats et altres coses que son tenguts de fer losarmadors de les galeas. E en cas quels dits armadors no prenguessen lo sou e panatica del dit senyor que no fossen tenguts de dar alcun guany et dret al senyor rey mas que poguessen entrar en corsfaens les dites seguretats. Enten empero lo senyor rey que les dites nau o naus sien de port de M salmesen sus et que aquestes aytals naus sien tengudes de metre et de manar CXX persones combatens per nau e que no pusquen levar ne portar alcunamercaderia o robes de que haguessen nolit sensvoluntat del senyor rey sots pena de perdre la nau o naus et les mercaderies et les persones dels patrons et dels mercaders estien a merce del senyor rey: axi empero que sien tenguts de tornar desarmar en aquell loch o lochs on hauran armat dins VIII mesesapres que seran partides. - Item quels dits armadors sien tenguts de assegurar covinentment en poder dels officials reyals dels lochs honarmaran es assaber aquells de Cadaques tro a Tortosa en poder del batle general de Cathalunya e aquells de Valenciaen poder del batle general de Valencia e aquells de Rosselloen poder del governador de Rossello e aquells de Mallorquesen poder del batle de Mallorques et aquells de Sardenyaen poder dels governadors de Sardenya o de lurslochtinents tan solament a coneguda de les dites persones que no faran mal ne dan a amichs del senyor rey sino a aquells quel dit senyor losdonas de bona guerra segons que dit es et quels dits officials hagen a reebre la dita seguretat a coneguda de les dites persones. - Item quels dits armadors de les dites galeasparten dels lochs hon hauran armat sientenguts de portar et posar I missatger o letra en lo loch del Arger en cas que no entrassen en Espanyane passen lestret e que no sien tenguts dals:empero que de posar lo dit missatger o letraal Alguer fossen escusats si enamichshavia en lo golf del Alger en tal manera que sensgran perill nos poguessen acostar al dit loch et que daço los dits armadors sien creeguts per lur sagrament. - Item quels armadors per tenir et observar e complir tots los dits capitols e cascundaquells façen sagrament et homenatge en poder dels officials reyals on armaran es assaberaquells de Cadaques tro a Tortosa en poder del batle general de Cathalunya et aquells de Valencia en poder del batle general de Valencia et aquell de Rossello en poder del governador de Rossello e aquells de Mallorques en poder del batle de Mallorques e aquells de Sardenya en poder dels governadors de Sardenya o de lurs lochtinentsobligant si mateix et lurs bens et dar aquellasseguratats que seran necessaries als dits affers a coneguda de les dites persones. - Item quels dits Bonanat dez Coll et Guillelm Morey facen sagrament et homenatge en poder del procurador de Cathalunya elsdits Berenguer Ripoll et Pascual Maçana en poder del governador de Valencia els dits
Bonanat de Maçanet e en Ferrer Saserra en poder del governador de Mallorques elsdits Berenguer Amoros et Johan Vola en poder del governador de Rossello o de lurs
loctinents que be et leyalment sauran en los dits affers. - Item quelsenyor rey et son consell juren de no tocar a les dites galees e naus ne a la xurma o companyadaquelles per neguna raho dementre que ells les tindran en la mar si dons abans realment et de fet nols pagava ço que ells costaria stantdaço a lur sagrament. - Dominus rex mandavit Ferrario de Magarola in cujus posse predicta juravit in ejus consilio (1).
(1) Los presentes capítulos fueron comunicados desdeBarcelona con fecha de 26 febrero de 1356 a los diferentes sugetosque en aquellos se mencionan.
- Item vol lo senyor rey et ordona e deputa en Bonanat dez Coll et en Guillem Moreyciutadans de Barchinona los quals deguen conexersils armadors qui armaran en Barchinona e de Cadaques tro a Tortosa havien fet dan o dampnatge a alcu o alscuns qui fossen en pau o en treva ab lo senyor rey axi que negun altre official del senyor rey non puxeconexer sino los dits en Bonanat e Guillem. Aximateixlos damunt dits hagen a conexer del dret del senyor reye seu e deffenesquen lurs comptes axi que maestre racional ne altre official del senyor rey nos pusquen entremetre dels dits armadors nede lurs comptes sino los damunt dits et feessenapoches et fins. - Item lo senyor rey ordonaet deputa en Berenguer de Ripoll et en Pascual Maçanahabitadors de Valencia qui hagen semblant poder en losarmadors de Valencia als quals de continent siafeit saber et trames translat dels presents capitols e dels altres et poder bastant. - Item lo senyor rey ordona e deputa en Bonanat de Maçanet et en Ferrer Çaserra ciutadans de Mallorques qui hagen semblant poder en los armadors de Mallorques et de Manorques et de Eviza e siels trames per semblant forma. - Item lo senyor reyordona et deputa en Berenguer Amoros de Copliureet en Johan Vola de Perpenya qui hagen semblant poder en los armadors de Rossello e siels trames per semblant forma. - E los dits armadors prometran et asseguraran en poder de les dites persones ço es aquells de Barchinona et de Cadaques tro a Tortosaen poder daquelles de Barchinona e aquells de Valenciaen poder daquelles de Valencia e aquells de Mallorquesen poder daquelles de Mallorques et aquells de Rosselloen poder de aquelles de Rossello que ells armaran les dites galeas a IIII mesos be et complidament a conegudade les dites persones. - Item que dins los dits IIII mesos o IIII mesos et mig o V meses apres que hauran saludat e seran partits sien tenguts de tornar les dites galeas ab armes rems exarciesmaçaresos et altres forniments segons que lusseran liurades ab inventari.
- Item quelsdits armadors sien tenguts de tornar et desarmar en aquells lochs hon hauran armat dins lo dit temps. - Item quels dits armadors sien tenguts de dar al senyor rey o a aquella persona que per lo dit senyor o per les dites persones hi sera deputada la part daço que hauran guanyat prorrata del pan e de la paga queldit senyor los haura armat be et leyalment a coneguda dels damunt dits. - Item quels dits armadors encontinent que hajen desarmat sens tota altra requesta sien tenguts de fer adobar les dites galeasbe et complidament segons quels seran liurades a coneguda de les dites persones et fer traure aquelles es assaberde tot lo guany en comun levat lo cabalet les messions: e fet lo dit adob çoque sobrara del dit guany partesques per sou et per liurasegons que dit es. E enten empero lo senyor rey que si per ventura alcu e alcuns dels dits armadors com tornaran no havien res guanyat que en aquell cas no sientenguts de fer adobar les dites galeas mas que sien tenguls de fer traure aquelles e los fornimentsdaquelles a lurs propries messions. - Item quelsdits armadors pusquan tenir encant et encants en quals lochs se volran e pendre refrescament senspagar dret alcu. - Item que les galeas armes rems e altres forniments daquellas vagen a rischet a ventura del senyor rey. - Item que en cas quelsenyor rey .... la dita paga de I mes e la panatica de IIII meses que en quescuna de les dites galeasvaja I persona per guardar et reebre lo dret del senyor rey: la qual persona sie tenguda de fer sagrament et homenatge en poder de les dites persones de haverse sobre açoe de respondre al senyor rey o a qui ell volra be et leyalment del dit dret. - Item ordona lo senyor reyque si alcun patron o patrons de nau o de naus o altres qualsevol persones volien armar nau o naus per entrar en corsque en aquell cas lo senyor rey los armas la paga de I mes al sou de la nau o naus e panatica a IIII mesos axi quels dits armadors sien tenguts de dar al senyor rey o a aquella persona qui per lo senyor rey hi sera deputada per sou o per lliura del guany quelsdits armadors faran: empero que ço quel senyor rey hi metra vaja a risch et a ventura del dit senyor et los dits armadors sien tenguts de fer aquellas seguretats et altres coses que son tenguts de fer losarmadors de les galeas. E en cas quels dits armadors no prenguessen lo sou e panatica del dit senyor que no fossen tenguts de dar alcun guany et dret al senyor rey mas que poguessen entrar en corsfaens les dites seguretats. Enten empero lo senyor rey que les dites nau o naus sien de port de M salmesen sus et que aquestes aytals naus sien tengudes de metre et de manar CXX persones combatens per nau e que no pusquen levar ne portar alcunamercaderia o robes de que haguessen nolit sensvoluntat del senyor rey sots pena de perdre la nau o naus et les mercaderies et les persones dels patrons et dels mercaders estien a merce del senyor rey: axi empero que sien tenguts de tornar desarmar en aquell loch o lochs on hauran armat dins VIII mesesapres que seran partides. - Item quels dits armadors sien tenguts de assegurar covinentment en poder dels officials reyals dels lochs honarmaran es assaber aquells de Cadaques tro a Tortosa en poder del batle general de Cathalunya e aquells de Valenciaen poder del batle general de Valencia e aquells de Rosselloen poder del governador de Rossello e aquells de Mallorquesen poder del batle de Mallorques et aquells de Sardenyaen poder dels governadors de Sardenya o de lurslochtinents tan solament a coneguda de les dites persones que no faran mal ne dan a amichs del senyor rey sino a aquells quel dit senyor losdonas de bona guerra segons que dit es et quels dits officials hagen a reebre la dita seguretat a coneguda de les dites persones. - Item quels dits armadors de les dites galeasparten dels lochs hon hauran armat sientenguts de portar et posar I missatger o letra en lo loch del Arger en cas que no entrassen en Espanyane passen lestret e que no sien tenguts dals:empero que de posar lo dit missatger o letraal Alguer fossen escusats si enamichshavia en lo golf del Alger en tal manera que sensgran perill nos poguessen acostar al dit loch et que daço los dits armadors sien creeguts per lur sagrament. - Item quels armadors per tenir et observar e complir tots los dits capitols e cascundaquells façen sagrament et homenatge en poder dels officials reyals on armaran es assaberaquells de Cadaques tro a Tortosa en poder del batle general de Cathalunya et aquells de Valencia en poder del batle general de Valencia et aquell de Rossello en poder del governador de Rossello e aquells de Mallorques en poder del batle de Mallorques e aquells de Sardenya en poder dels governadors de Sardenya o de lurs lochtinentsobligant si mateix et lurs bens et dar aquellasseguratats que seran necessaries als dits affers a coneguda de les dites persones. - Item quels dits Bonanat dez Coll et Guillelm Morey facen sagrament et homenatge en poder del procurador de Cathalunya elsdits Berenguer Ripoll et Pascual Maçana en poder del governador de Valencia els dits
Bonanat de Maçanet e en Ferrer Saserra en poder del governador de Mallorques elsdits Berenguer Amoros et Johan Vola en poder del governador de Rossello o de lurs
loctinents que be et leyalment sauran en los dits affers. - Item quelsenyor rey et son consell juren de no tocar a les dites galees e naus ne a la xurma o companyadaquelles per neguna raho dementre que ells les tindran en la mar si dons abans realment et de fet nols pagava ço que ells costaria stantdaço a lur sagrament. - Dominus rex mandavit Ferrario de Magarola in cujus posse predicta juravit in ejus consilio (1).
(1) Los presentes capítulos fueron comunicados desdeBarcelona con fecha de 26 febrero de 1356 a los diferentes sugetosque en aquellos se mencionan.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.