Capitol
CXVI. Com lo senyor vingue en hierusalem presentant se als magnats e
doctors de la ley: los quals menysprearen la sua sancta
preycacio.
Partint sa senyoria de aqui hon hauia fet lo dit
miracle ana sa clemencia per totes les ciutats veynes
preycant la ley euangelica ab infinits treballs e fatiga confermant
ses paraules ab multitut de miracles. E apres vengue en la gran e
noble ciutat de hierusalem qui era cap del regne: hon se trobauen
lauors los grans letrats
e doctors de la ley: als quals se presenta sa senyoria: els dona
senyals manifests que ell era ver Messies. E encegats per multitut de
peccats e per grandissima enueja e malicia: nol volgueren coneixer ni
estimar per senyor: ne rebre per redemptor a ells principalment
trames: segons als pares seus era stat promes: ans indignats contra
sa clemencia lo perseguiren ab vna hypocrital malicia cuberta ab pali
de simulada iusticia: no donantli james repos fins hagueren portat a
fi la vida sua: axi que com mes crexia la fama e deuocio de sa
magestat entre los pobles: tant mes augmentaua la malicia dels
majors: en tant que souint venien ab sa senyoria en grans e
astucioses disputes desijosos de confondrel en publich e pendrel en
paraula de quel poguessen redarguir
e reprendre: e donar per sospitosa la sua doctrina a la gent. e
mostrauense los dits maliciosos juheus foranament proceir en esta
fahena ab gran benignitat e maturitat: e sols per zel de la ley:
tement que no se engenras alguna error en lo poble ignorant. e la
malicia sua intrinsecha los tenia axi enlaçats e descaminats que tot
lo vostra senyoria de raho hauien perdut: e feyen molt ansiosos de
guardar los altres de error: stant ells en stament de cruel perdicio:
als quals ysayes hauia dit ab dolor de cor vehent en sperit la
perdicio sua. ¶ O popule stulte in eligendo: et insipiens in
iudicando et cognoscendo: quia contempsisti bonum et elegisti malum.
Volent dir. O poble per deu tan fauorit vull que sapies quant dan
encorreras per ta obstinada malicia: car en lo temps quet sera trames
lo Messies tan desijat seras tan foll e tan apartat de raho en tes
elacions:
e tan indiscret en ton jutjar e coneixer: que menyprearas lo be e
elegiras lo mal: e axis compli largament aquesta prophetia: car sens
estimacio crexia cada dia e de hora en hora la malicia dels fariseus
e letrats contra lo benigne senyor. E sa magestat ab tot li fos molt
manifesta la malicia intrinseca de aquells parlauals ab molta dolçor
axi com a pare quels volia tirar a la coneixença sua: e moltes
vegades los parlaua ab paraboles: perque fossen pus attents a la sua
doctrina: e que ab menys malenconia
prenguessen la correctio sua: ab tot que la malicia e oy que portauen
a sa senyoria los dits juheus: era tanta que totes les paraules que
exien de la sua diuinal boca arribant als
indignades orelles dells se conuertien en veri mortal. e sa magestat
hauent molta pietat dells dissimulaua les malicies sues e continuaua
la sua preycacio ab multissima caritat desijant la salut general de
tots e preycaua molt souint en lo temple hon concorria gran multitut
de poble. los quals hoyen
lo senyor ab gran plaer: e augmentauen en la deuocio e estima de sa
excellencia: vehent la continuacio dels admirables miracles que sa
senyoria feya: e de aço creixia tant la enueja dels fariseus e
majors que no podien veure ni hoyr sa clemencia sens gran mouiment de
desfrenada ira: e continuament en publich ho
en amagat deyen mal de sa senyoria. E de aço se clamaua sa magestat
per la boca de Dauid: dient. ¶ Qui retribuunt mala pro bonis
detrahebant
mihi: quoniam sequebar bonitatem. Volent dir dreçant son parlar al
pare seu. O pare eternal a vostra alta senyoria es manifest que
aquesta gent a qui haueu trames me reten mal guardo per los beneficis
a ells fets: e no cessen de murmurar de mi: e detraure
la fama mia: car saben que yo segueixch
bondat e virtut: e auorreixch
los vicis seus: e no la salut de les animes: ans per guarir aquelles
continuare la mia preycacio: e portare a fi la legacio vostra per
moltes persecucions que aquest poble donar me puga: en tota la vida
mia: la qual desijen portar a fi.
Capitol
CXV. Com lo senyor resuscita vna donzella filla del princep de la
sinagoga.
Anant lo senyor per la terra preycant e obrant
marauelles la fama sua fon diuulgada per tota la gent: e gran
multitut de poble venia de totes aquelles partides per hoyr sa
senyoria. car era la bellea del seu parlar tan excellent: que donaua
infinit delit als hoints.
Estant sa magestat vn dia parlant e adoctrinant al poble vingue vn
princep molt cuydat ab dolor qui li trauessaua la anima e ficant lo
genoll dauant sa senyoria adorant la magestat sua dix li. ¶ Domine
filia mea modo defuncta est: sed veni impone manum tuam super eam et
viuet. Volent dir. O senyor yo so açi per supplicar vostra merce
vulla fer a mi vna gran e assenyalada misericordia: ab tot nous ho
haja seruit: so cert per la fama vostra sou tan clement que no negau
pietat als tribulats e dolorats. Yo senyor tinch vna filla que ame
carament sta en en estrem de mort: no ha reparacio per via humana: si
vostra senyoria no ve a casa mia: e que la toque ab les vostres
piadoses mans: e lauors yo so cert: que ella cobrara salut e vida per
mija del vostre dolç tocament. e vehent lo senyor aquell princep tan
dolorat que no li paria res bastas a guarir la sua filla sino la
presencia sua: volguel contentar de anar ab ell a casa sua. Car ab
tot lo dit princep mostras poca fe en son parlar no crehent que en
altra manera pogues hauer curacio la filla tan amada: sino ab la
presencia corporal de sa senyoria la deuocio sua era tanta que
mereixque obtenir lo que demanaua. Specialment que la curacio
demanada hauia de esser feta en dona: qui la sabria regoneixer e
stimar e molt regraciar en tant: que la feruentissima fe sua
satisfaria a la poca e curta crehença de son pare: ¶ E anant lo
senyor per lo cami acompanyat dels dexebles seus per fer la dita
resurrectio: occorregue a ell vna altra dona feruentissima complida
de molta fe: La qual per dotze anys era stada tribulada per vna
congoixosa malaltia. ¶ Aquesta cortesa dona per reuerencia de sa
diuinal magestat no tenint se per digna de venirli dauant: acostas a
sa clemencia per la part de tras: dient dins lo intrinsech del seu
cor. ¶ Si tetigero tantum vestimentum: eius salua ero. Volent dir.
Si yo puch tocar sols lo extrem de la vestidura sua: fe e crehença
tinch que tantost sere guarida. E axi fon de fet: car prestament se
parti della tot mal. E lo clement senyor volent manifestar lo miracle
a gloria del seu pare: dix. ¶ Quis est qui me tetigit: Volent dir.
Qui es lo quem ha tocat: E com tots se excusassen: dient que no
sabien qui hauia tocat sa senyoria: Lo principal de sos criats: qui
hauia nom Pere: per la gran amor e priuadea
que tenia ab lo senyor: gosauali respondre en totes coses: e aquest
li dix lauors. O senyor e no veheu quanta es la gent queus segueix:
ens porten tan estrets: que enuides podem tocar lo peu en terra: e
demana vostra merce quius ha tocat: E respos lo senyor al seu amat
criat mirant lo ab vna franquea de cara: vista la sua simplicitat
dientli. O pere que nom entens: car no parle de aqueix tocament que
tu estimes: ans te dich veritat: que algu ma tocat ab tanta feruor de
fe: que ha fet exir de mi virtut de marauellosa operacio. E la dita
dona coneixent la fahena sua esser manifesta: ab feruor de amor rompe
tota la gent e passant dauant lanças als peus del senyor ab
multissima temor e vergonya: e recompta la causa de la sua venguda: e
la gran malaltia que soferta hauia per lonch temps. E com hauia
despes tot ço del seu en metges e medicines: e negun remey no hauia
trobat fins a la present jornada: e dix e aferma dauant tota la gent
com sols en tocar la falda de sa senyoria se era sentida sanada e
guarida: e que d´aço feya infinides gracies a sa clemencia. e lo
senyor mirant ab gran plaer la sua feruentissima deuocio dixli. ¶
Confide filia: fides tua te saluam fecit: vade in pace. Volent dir.
Hages gran confiança: e sies certa filla que la tua ferma fe ha
meritat obtenguesses lo per tu demanat: vesten en pau: e axi com la
persona tua es guarida de tot mal: axi la anima tua sia quitia
e apartada de tot peccat: perque pugues sentir aquella pau diuina:
qui largament se comunica a la anima pura e neta de tota culpa. E
aturant se la gent per veure e hoyr aquesta gran e singular obra del
miraculos guariment de la dita dona: plega vn missatge molt cuytat:
dient al princep de la sinagoga. O senyor nous cal cuytar ne fatigar
aqueix senyor que feu venir per guarir vostra filla: car certament es
del tot morta: e lo dit princep perdent la sperança de la vida de la
filla que tant amaua: comença a sentir noua dolor qui li feu lançar
abundancia de lagrimes. E lo piados senyor vehent lo axi plorar
dixli. ¶ Noli timere crede tantum et salua erit. Volent dir. O
princep no temau: car si vos haueu ferma fe la filla vostra sera
salua e guarida de tot mal. e lo dolorat pare sens poder tornar
resposta: cuytaua lo pas per plegar prest a la posada sua: e lo
clementissim senyor seguial ab tota laltra gent E com entrassen per
la casa sentiren aqui lo gran crit e plor e les endechadores
que excitauen tot lo mon a piados e doloros plor. E vehent lo senyor
la confusio de la diuersitat de veus e de crits: dix los. ¶ Nolite
flere non enim est mortua puella sed dormit. O gent de poca fe deixau
lo plorar demesiat:
car no es morta la donzella ans dorm, e aquells qui eren stats a la
fi de la dita donzella: e sabien que realment era morta: començaren
lo a escarnir trahent se joch del parlar de sa senyoria: e sa merce
quels veu axi mal deuots e poch crehents no permete que nengu entras
en la cambra hon jayia la morta: sino sols lo pare e la mare y tres
deixebles de sa senyoria los pus amats: ço es Pere: jaume: e Joan. e
essent lo senyor dins la cambra mana que fos tancada la porta: e
acostantse al lit prengue la ma de la donzella: dientli. Puella
surge: La qual se leua molt prest obeint a sa senyoria. E lo pare e
la mare marauellats e fora si mateixos per goig inestimable lançaren
se als peus del senyor regraciant a la clemencia sua del tan singular
benefici: dient lo pare de la donzella. Ara senyor conech que totes
coses vos son possibles: e so cert que vos sou aquell de qui Dauid ha
parlat: dient. ¶ Ipse dixit et facta sunt: ipe
mandauit et creata sunt. Car a la voluntat vostra obeheixen totes les
creatures per vos creades: e daçi auant senyor les gents que veuran
e hoyran les marauelloses obres vostres admirats de tanta potencia
diran. ¶ Qualis est hic quia venti et mare obediunt ei. Volent dir.
o quant es gran e omnipotent aquest senyor: car lo vent e la mar e
totes coses lo obeheixen. E lo senyor vehent los axi confermats en la
vera crehença: e tan affectats e deuots a sa senyoria: manals que
donassen a menjar a sa filleta e ques alegren ab ella: e que no curen
dir res desta fahena a degu. E la donzella tota inflammada en la amor
del senyor lanças als peus de sa clemencia regraciant a aquella
infinidament lo benefici que rebut hauia: offerint a sa magestat la
vida que donat li hauia: supplicantlo tota fos despesa en lo seruici
seu: car altre desig ella no tenia. E la mare de la dita donzella per
sobres de goig parlar no podia: prenia les mans del senyor: e besaua
aquelles molt estretament: e parlaua li de cor: lo que de boca
exprimir no podia: regraciantli de tot son poder: la vida que a sa
filla donada hauia: La qual ella estimaua mes que la propria sua. e
vehent lo senyor que tant eren aconsolats e contents: e tenien lo que
demanat hauien donals la benedictio sua: e parti de aqui leixant los
molt alegres e aconsolats: e la fama de aquest miracle fon prestament
diuulgada per tota aquella terra a gran gloria del senyor que fet lo
hauia.
Capitol
CXIIII. Com lo senyor resuscita lo fill de vna dona
viuda.
Continuant lo senyor la preycacio sua e los grandissims
miracles vengue sa clemencia a la ciutat de Naym
acompanyat de molta gent e dels deixebles seus. E com se acostas a la
porta de la ciutat veu que portauen vn Jove a soterrar fill de vna
viuda qui non hauia pus de aquell. E la trista de mare acompanyaua lo
cors del seu amat fill a la sepultura ab plor e dolor extrema. La
qual dona era de les honrades de la ciutat: e perço acompanyauen
aquella molta gent de la dita ciutat: complanyent se de la sua
dolorosa perdua. E mirant aço lo piados senyor: e recordantse de la
senyora mare sua qui no tenia sino vn sol fill: del qual se speraua
veure infinides dolors: fon mogut de tanta misericordia e clemencia:
que sens degu
demanarli merce: sa magestat delibera de fer la. e acostant se a la
dita viuda ab vna (vua) cara de molta compassio: dixli. Noli flere.
Volent dir. O dolorada dona ab tot que la causa del escampament de
les vostres lagrimes sia molt rahonable per hauer perdut vn sol fill
que tenieu per confort de la vida vostra: Car yo so cert: que la
amor de la mare per natura es de tanta fermetat e fortalea: que ans
desija morir que veure la mort de nengun fill: per molts quen tinga:
quant mes es creedor de vos qui non haueu sino aquest: e perço tant
com per mi es mes coneguda la rahonable dolor vostra: tant mes vos
estimare si per amor mia cessau de plorar: confiant que per lo
adjutori meu sereu deliurada de la vostra dolor: e dient aço toca ab
la sua piadosa ma lo lit en que lo mort era portat: e los quil
portauen stigueren segurs: e tota la altra gent se para per veure si
faria lo senyor alguna nouitat. E la trista de mare desijosa de
obtenir misericordia e remey en sa desmesurada dolor feu son poder de
deixar lo plor: per obeir lo senyor: e sa clemencia que veu que
aquella dona que volguera esclatar sobre lo seu fill: e que lo plorar
li es remey per manifestar la dolor del seu cor a totes les gents: e
que de aços volia abstenir per complir lo manament seu: fon tant
content de la dita dona: que volent la prestament apartar de tota
dolor: e donar li inextimable
goig: dix al joue mort. Adolescens tibi dico surge. E tentost hoyda
la diuinal veu lo mort fon resuscitat: e parla e feu actes de viu. E
lo senyor prenint lo per la ma donal a la mare sua dient. O dona
alegrau vos de la noua vida del fill: per la mort del qual tant sou
stada turmentada: la qual segons costuma de dones qui no son
desconeixents: ans regracien be tots los beneficis: lanças als peus
del senyor conuertint lo plor e dolor en goig no recomptable: fent
infinides gracies a sa magestat de la tanta e tan inestimable gracia
que feta li hauia sens ella hauer lay demanada. e tota la gent vist
lo tan marauellos miracle stigueren ab vna grandissima temor e
admiracio e loant nostre senyor digueren. ¶ Propheta magnus surrexit
in nobis: et quia deus viuisitauit plebem suam. Volent dir. Gran e
marauellos propheta es aquest que ses leuat en la terra nostra: ara
podem creure que nostre senyor deu visita lo seu poble: trametent vn
tal propheta per salut de les gents. e tot aquell poble hauia
grandissima deuocio en lo senyor Jesus fill de deu: e partint se de
aqui sa magestat restaren molt enyorats perdent la sua presencia.
Capitol
CXIII. Del primer miracle que lo senyor feu a peticio de la sua mare
conuertint laygua en vi.
Lo primer miracle feu lo senyor per
intercessio de la senyora mare sua axi com era raho. car ella volia
donar sa clemencia la primera gloria de les obres sues: perque
coneguessen los homens que per lo mija de sa senyoria han a obtenir
lo que demanen en les necessitats sues: E lo dit miracle fon en
aquesta manera: car passat vn any que lo senyor fon batejat vna
germana de la excellent mare de deu feya noçes
del seu glorios fill Joan: lo qual era tan amat e car a la senyoria
tia sua que mes era estimat fill que nebot: en les quals noçes sa
senyoria era manadora e ordenadora com a cosa sua propria. E fon
conuidat lo senyor ab los seus dexebles a la festa: Lo qual vingue ab
molt plaer per esser li persones tan acostades en deute: e tan cares
en amor: e per aprouar lo sagrament de matrimoni. E essent tots en
taula la prudentissima senyora qui per tot miraua: veu que los
seruidors anauen tots torbats e afaynats
consellantse a la orella: e conegue sa merce que alguna cosa fallia
en lo conuit. E crida secretament a hu d´aquells demanant li la
causa de que van axi torbats. lo qual respongue. Senyora lo vi es del
tot fallit: e noy ha manera don ne pugam hauer. E sa senyoria moguda
de molta pietat: acostas a la orella del amat fill seu: e dixli. ¶
Vinum non habent. Volent dir. Fill meu lo vi es fallit al millor del
dinar: en gran congoixa sta lo novio e tots los de casa sua: sia de
vostra merce ajudar los ans que la necessitat sia coneguda per los
stranys. E lo senyor mirant la ab vna franquea de cara: que en los
vlls seus conegue sa merce: que sa magestat deliberaua fer lo que
ella manaua: e dixli. ¶ Quid mihi et tibi est mulier: non dum venit
hora mea. Volent dir. O mare mia clementissima be teniu entramenes de
dona: que ans sou moguda a pietat: que la vostra ajuda sia demanada
per los posats en necessitat. E pus sollicita sou de socorrer als
miserables: que ells de demanar vos ajuda. Deixau los vn poch
congoixar e coneixer la necessitat sua: perque mes estimen la ajuda e
subuencio vostra. Car la hora mia en la qual he deliberat fer
miracles no es venguda: e per amor vostra haure a cuytar lo temps. E
la senyora essent molt certa que lo senyor fill seu no la desobeiria
en nenguna cosa: dix sa merce als ministres del conuit. Anau dauant
lo meu fill e feu tot lo que sa magestat vos manara: Los quals
prestament compliren lo que la senyora manat los hauia. E venint
dauant lo senyor dixlos sa clemencia: que vmplissen daygua
sis hydries
(hydros,
hidro, aygua)
o gerres
de pedra que eren aqui en la sala del conuit: e com foren plenes e en
vi conuertides manals lo senyor que portassen a beure a vn gran
prelat qui hauia nom Architicli
e seya
primer en lo conuit. E com hague gustat aquell tan singular vi: lo
dit Architicli stigue molt admirat de hon hauien pogut hauer tan
excellent vi: e feu se venir lo novio: qui li era molt familiar: e
dix li. Digau gentil hom y tan mal pratich
sou de conuits: y no sabeu que tota persona discreta en son conuit
dona primer lo pus singular vi: e com lo gust es cansat: e fart: tot
lo que ve apres es de poca estima: e perço deu esser donat lo millor
primer e apres lo qui no es tan bo: e vos haueu fet lo contrari. car
haueu estojat
aquest vi a la fi del dinar: queus dich que es tan singular: que en
ma vida non he vist semblant ni crech ni haja tal en tot lo regne. E
lo nouio hoynt aço stigue marauellat: no sabent res en lo miracle: e
los ministres que sabien tota la veritat: Los quals hauien posada
laygua e mesa en les hydries: e d´aqui portat lo vi al dit
architicli: manifestaren lo miracle a gran gloria del senyor: e aqui
tots foren refermats en la vera crehença de sa magestat. E finat lo
conuit despedintse lo senyor per partirsen: crida son
cosin germa
lo glorios Joan: dientli que leixas star la sposada e tot lo restant
e quel seguis: car ab tot sia sancta cosa lo matremoni: molt pus
perfet es lo stament de virginitat: en lo qual vol sia collocat en
grau molt excellent. E lo dit joan ab singular plaer oblidades totes
coses segui sa magestat: e james se parti dell: e era dit lo dexeble
amat entre tots los altres deixebles.
Capitol
CXII. Com lo senyor comença ha
preycar e fer miracles.
Venint lo senyor a publica preycacio e
manifestant se clarament a les gents comença a fer grans miracles:
segons Ysayes hauia prophetizat parlant del adueniment de sa
senyoria: certificant lo mon dels senyals que sa magestat lauors
publicament faria: dient. ¶ Tunc aperientur oculi cecorum et aures
surdorum patebunt: tunc saliet sicut ceruus
claudus et aperta erit lingua mutorum. Car lauors en presencia sua:
ço es com lo dit senyor fos vengut serien vberts los vlls dels
cechs: e les orelles dels sorts se hoyran: e lauors correria lo
coixo
e contret:
axi com lo
ceruo
(cervo;
cèrvol; ciervo):
e los muts cobrarien la paraula. E infinides altres obres
marauelloses feya sa senyoria per auctorizar la preycacio sua
mostrant a les gents lo seu diuinal poder. ¶ E de aquests miracles
los principals feu sa clemencia en dones e a peticio de aquelles: car
per amor e reuerencia de la senyora mare sua les amaua e fauorejaua
en totes coses. En tant que hauien a coneixer les gents: que lo
carrech e vergonya que les dites dones portauen per la desobediencia
de la primera era ja tot passat: e a elles en molta gloria tornat. E
podien dir los miradors admirats de tal mutacio. Que erat magistra
erroris: facta est discipula veritatis. Car aquella natura que era
stada començadora e inuentora de error: es stada dexebla
e doctoressa de tota veritat. E aço per priuilegi singular
d´aquella excellent senyora e patrona de les dones la gloriosa
mare de deu.
Capitol
CXI. Com lo senyor se manifesta al mon e ajusta los sancts
apostols.
Començant sa clemencia a mostrarse al mon ana
primer per los loguarets
e poques poblacions ab tan extrema pobrea e fretura que no hauia
negun loch propri per a son repos: segons ell mateix dix. ¶ Vulpes
foueas habent et volucres celi nidos filius autem hominis non habet
vbi caput reclinet. Volent dir. o imitadors meus no oblideu la pobrea
mia: car tanta es stada que les raboses
tenen propries coues e los ocells propris nius: e yo que lo cel e la
terra he creat no he loch hon lo cap meu puga reposar. E anant axi lo
senyor freturos de totes les necessitats ans que publicament començas
a preycar: ajusta dexebles: als quals dona grans e singulars
doctrines: e feu vn sanct collegi de nombre de dotze apostols. E
aquests pobrellets dexebles lo seguiren en tota la peregrinacio sua:
el acompanyaren continuament deixant totes coses per amor sua.
Capitol
CX. Com lo senyor vingue del desert a la posada de la sua mare: E
atura aqui alguns dies per consolacio de aquella.
Partint lo
senyor de aquell desert apoch
apoch
anant per ses jornades vingue a la presencia de la senyora mare sua:
la qual com lo veu hague goig no recomptable: recebint
lo ab sobirana amor e reuerencia: dientli. O fill meu y quina
quaresma
es stada aquesta tan gran per a mi: recomptaume senyor tot lo que
haueu fet aquest temps que sou stat absent de mi. ¶ E entraren sen los
dos en la pus secreta cambra: e aqui lo senyor comunica a la dita
senyora mare sua: los parlaments e colloquis: que eren stats entre
ell e lo seu pare stant en lo desert: Los quals eren tan alts: que a
sola ella podien esser comunicats en la present vida. E dix a sa
merce lo gran conflicte que hauia agut ab lo demoni: e com lo hauia
vençut e aterrat valentment. De que la excellent senyora se alegra
molt e prengue gran descanç daquell parlament del senyor fill seu. E
sa magestat per mes consolarla atura alguns dies ab sa merce: car ja
sabia sa clemencia que prestament se hauien a estrenyer les fahenes
de la redempcio humana: e que no podia molt reposar en casa de la
senyora mare sua: ans hauia a peregrinar per lo mon preycant la ley
euangelica.
Capitol
CIX. Com apres que lo senyor hague vençut la batalla los angels
portaren vianda que menjas sa senyoria: la qual la sua sanctissima
mare hauia aparellat.
E partit lo enemich resta lo senyor fill
de deu tot sol: e los sancts angels qui eren aqui mirant la fi del
seu conflicte e batalla acostaren se a sa senyoria: e agenollats
dauant sa magestat cantaren ab gran melodia a gloria de la sua
victoria: dient. ¶ Vicit leo de tribu iuda: deus solus
iustificabiter: 7 manet inuictus rex ineternum, quis sufficit
enarrare opera illius: quis enim inuestigabit magnalia eius: Volent
dir. O ab quanta gloria ha vençut lo leo del trib de juda: lo nostre
deu e senyor sols es justificat e glorificat en aquesta victoria: e
resta rey victorios e inuencible eternalment. Qui sera sufficient a
recomptar les obres sues. Qui pora inuestigar la gran magnificencia
sua ne aquella sufficientment loar: ¶ E apres que hagueren cantat e
ben festejat sa senyoria: digueren a sa clemencia que si manaua li
portassen vianda per a menjar. ¶ E respos los que si: empero que no
la volia daltre loch sino de la posada de la senyora mare sua: car
sabia que lay trametria ab molta voluntat. ¶ E sanct Gabriel qui era
qui: lo qual era preminent en los seruicis de sa magestat: e
acostumaua tractar los secrets e dolçes missatgeries que entre sa
clemencia e la senyora mare sua se menejauen: presa licencia del
senyor: e feta reuerencia a sa senyoria parti d´aqui cuytadament per
anar per la dita vianda. E venint a la casa hon la gloriosa staua:
feta reuerencia a sa senyoria fon per aquella molt ben receptat
demanantli tantost de noues del senyor fill seu: lo qual missatger li
compta per orde tots los actes que sa magestat hauia fets desque
parti de sa senyoria: e com hauia quaranta dies que no hauia menjat
neguna vianda: e que ara delliberant pendre refectio: volia de
aquelles pobres viandes que en la casa sua se acostumauen de
aparellar. E la senyora hoyint aço ab lagrimes de grandissima pietat
e amor desijosa de prestament seruir lo seu amat fill pres vna
cistelleta: e de ses propries mans posa en aquella vnes toualletes:
e vn torquaboca:
e touallola
de exugar
les mans: e pa e fruyta seca: e vn poch de peix: car altra vianda nos
trobaua en casa sua: e aço dona ab infinit plaer al missatger: queu
portas al senyor fill seu: Lo qual despedit de sa senyoria: parti de
aqui ab sa cistelleta: e fon prest en la muntanya: hon lo senyor era:
lo qual li demana ab molt plaer de la senyora mare sua: hoynt ab gran
alegria les rahons que de part de sa merce li eren recomptades. ¶ E
tots los angels qui aqui eren prengueren grandissima consolacio: de
la alegria que sa magestat mostraua. E prestament pararen li taula
sobre vna bella pedra que aqui era: e seruienlo ab molta reuerencia.
Lo hu li paraua taula: e laltre li donaua aygua mans: e los altres lo
seruien en tot lo que podien: posant li dauant aquella poca e pobra
vianda: que la senyora sa mare li hauia tramesa: La qual sa magestat
menja ab sobiran plaer: pensant que les mans de aquella mare per ell
tan amada: lauien
tocada. E sobre taula tostemps parla ab los sancts angels de les
excellencies de la dita senyora mare sua: car parlar de aquella li
era sobiran delit. ¶ E acabat lo seu dinar: los sancts angels se
despediren de sa magestat per tornar a la celestial patria. E manals
sa clemencia que passasen
per la senyora mare sua: tornant li la cistelleta e tot lo restant:
Los dits angels tots ajustats obeint sa senyoria foren molt prest a
la posada de la senyora: tornant li la vianda que al senyor sobrat
hauia: dientli ab quant plaer sa magestat hauia menjat lo que de alli
fallia:
E que se alegras sa merce: que lo excellent fill seu molt prestament
seria ab ella. E de esta noua la dita senyora se alegra infinidament.
E partits los sancts angels: sa altesa se dina de aquella vianda que
al amat fill seu hauia sobrada: mengant
la ab sobirana deuocio per les mans que la hauien tocada.
Capitol
CVIII. Com lo senyor entra en lo desert per seruar aqui estret dejuni
e volgue esser temptat per lo demoni: e vençe aquell
gloriosament.
Lo senyor continuant son cami entra en vn desert
molt aspre e molt apertat
per fer penitencia e seruar estret dejuni: car passa quaranta dies e
quaranta nits sens negun menjar: ne hauia altre lit sino la terra: ne
cubert sino lo cel: La companyia sua eren les besties del desert: les
quals tant quant bastaua sa bestial natura se acostauen a ell
regoneixent li senyoria. E aço mirant lo senyor fon trauessat de
dolor pensant que mes coneixença mostrauen hauer dell les besties
que los homens per qui tant hauia fet. e axi dolorat lanças en terra
sa clemencia: cridant grans crits al seu pare dient. O magestat
infinida los peccadors me fugen e yols cerque: ells me obliden e yols
ame: yom offir a morir per ells: e ells per mi no volen sofferir
nenguna pena. O pare meu yous offir tots los meus treballs per ells:
hajau los merce senyor: que per aço so açi per satisfer a vos per
ells: ab dejuni e aspredat vull turmentar lo meu cors per mostrar los
la via de penitencia e animar los en aquella. ¶ Sicut aquila
prouocans ad volandum pullos suos et super eos volitans. Car ab forsa
de amor los vull traure del niu dels peccats e del repos d´ociositat
e quem segueixquen: car nunqua cessare fins ab vos pare meu los haja
reconciliat: hajau los merce per amor mia: puix de la sua liurea
maueu vestit. E en aquest treballos exercici de oracio passaua lo
senyor fill de deu la major part del dia e de la nit: agenollantse e
prostrantse e turmentantse en diuerses maneres per placar lo seu
pare. E los sancts angels vehent sa senyoria axi fatigada e cansada
agenollats dauant sa magestat lo supplicauen donas algun (algn
n)
repos a la sua delicada persona. E sa excellencia los responia: O
angels nous marauelleu del meu treball: car tanta es la amor que
tinch a natura humana: que lo treballar per ella es a mi repos: ni
estime res difficil que per los homens haja de fer: sols me dona pena
la tarda que fan de venir a mi: car per cercarlos e vnirme ab ells so
deuallat en terra. e perço ha dit Ezechiel parlant en persona mia. ¶
Quod perierat requiram: et quod abiectum fuerat reducam. Volent dir
yo so aquell qui so vengut en lo mon present per cercar lo home qui
per sa culpa era perdut: e per redreçarlo qui ab tant vituperi era
lançat en la captiuitat diabolica. E continuant lo senyor lo seu
excellent dejuni turmentaua la sua anima ab infinides dolors:
satisfent continuament per les nostres culpes: macerant la sua
persona ab continues oracions e genuflections. E hauent acabat lo
senyor lo seu alt e marauellos dejuni volgue esser tentat per donar
modo als homens de vençre les sues tentacions: e sentint en si fam:
mostrala foranament: e gran lassament de cors e alteracio de cara:
perque lo diable vehent aço prengues gosar de temptarlo: Car lo
misteri de la incarnacio del fill de deu fon axi amagat al diable:
que en tota la vida sua no pogue hauer certa speriencia si era deu e
hom ensemps. car ab tot ell vehes en ell algunes obres tan altes que
passauen natura de home: veyan altres tan baixes que li feyen creure
esser pur home: e axi staua tostemps dubtant no podent se fermar en
les opinions sues. e vehent lo axi dejunar quaranta dies sens menjar
deguna vianda: conegue que en aço passaua los limits de humana
natura: e no gosa acostarse a ell: mas com lo veu famejar e axi star
lassat cregue que era home: e que facilment lo poria derrocar. E ab
aquesta crehença prengue animo de donar li vna estreta batalla per
assajar les sues forses a quant bastarien. ¶ E prenint forma de vn
deuot hermita deuallant d´vna muntanya qui staua prop de aquell loch
e venint poch a poch sostenintse sobre vn basto per mostrar la gran
flaquea de la cansada edat sua: perque la reuerencia de la antiquitat
sua donas major auctoritat a les paraules sues: e axi acostas al
senyor e saludantlo dixli. Que es aço germa en gran congoixa e
necessitat me par que stigau: crech so vengut a bona hora sino vos
perieu de pura fam: segons mostra la vostra alteracio de cara. dies
ha que yous mire de alt de aquella muntanya hon es la habitacio mia:
em paria lo vostre dejuni esser tan singular que passaua forsa de
home: ab tot me recorde hauer lest
que moyses
dejuna quaranta dies confortat per los grans parlaments e visions
diuinals. ¶ E Elies aximateix dejuna altres quaranta dies apres de
aquella angelical refectio que li fon portada: E crech yo que vos en
vostre virtuos dejuni de aquestes consolacions diuinals haueu hagut
gran abundancia: puix deu mostra esser vos pare conega yo que li sou
fill. ¶ Et si filius dei es: dic vt lapides isti panes fiant. Co
es que si fill de deu sou digau que aquestes pedres sien fetes pa.
Car tota cosa deueu fer per donar recapte a vostra necessitat: car yo
passe vna grandissima pena de veureus en tal extrem. ¶ E lo senyor
fill de deu mirantlos
dixli. O pater
com me feu star admirat: vos portau habit de sanctedat: e lo parlar
no acorda ab labit: car mostrau vos tant solicit de la salut del cors
e de la anima no haueu recort. hi
no sabeu que es scrit. Non in solo pane viuit homo: s3 in omni verbo
quod procedit de ore dei: E hoyda aquesta resposta per lo demoni
creixque en molta ira: vehent que no la hauia auenguda.
E volent passar auant: cobri sa malicia ab vna falsa e hypocrital
rialla: e dix al nostre redemptor. Sabeu quant me plau la fermetat
vostra: dich vos que sou molt dispost a preycar a les gents: car nous
derrocara negu de vostre virtuos proposit: feu me gracia exiu desta
solitud e seguiume que yous portare en loch que aprofitareu a molts:
car no naix lome sols per a si mateix: ans per aiudar als altres E lo
senyor per fer lo ben follejar dix li: que era content de anar alla
hon portar lo volia. E lo foll de diable molt alegre. crehent que
puix lo volia seguir que portaria a fi sa desijada malicia. E tan
prestament com pogue anant per layre portal en la sancta ciutat de
Hierusalem e posal sobre lo pinacle del temple hon se acostumaua
preycar la ley al poble: e aqui dixli. Tot aquest poble sta admirat
de hauer vos vist anar per layre:
si volieu afigir miracle a miracle yous consellaria per auctorizar
vostra preycacio. ¶ Si filius (filins)
dei es mitte te deorsum: scriptum est enim: quia angelis suis
mandauit de te: et in manibus tollent te ne forte offendas ad lapidem
pedem tuum. ¶ Car sius lançau de aquesta gran altitud los angels
per vostra gran sanctedat vos guardaran que sols no podeu pendre vna
ençopegada en lo vostre peu: car manament tenen de deu queus guarden
de tot perill: e de aqui auant poreu preycar lo que volreu que tot lo
mon vos seguira. ¶ E lo senyor vehent la çeguedat del diable ques
pensaua que tot hom los hauia vist venir per layre: e sa clemencia
hauia prouehit que nengu nou hauia vist: leixal seguir sa follia: e
nos volgue enfellonir ans li respongue ab molta benignitat: dient.
Magister a mi par vos siau vn valent home de sciencia: e no sabeu que
los miracles fora temps no edifiquen molt: e la necessitat no es tal
que requira miracle: car si deuallar vull jay
ha bona scala: e lo lançar me per açi seria mes bajania
que sanctedat.: car ja crech hajau lest lo que es scrit. ¶ Non
tentabis dominum deum tuum. E lo diable que veu que dos nauia
errades no les tingue totes ab tot que la sobirana malicia e enueja
sua li daua esforç de continuar: e segons costuma
dels hypocrits que tota cosa comporten per passar ab la sua feu lo
desfreçat: e respos al senyor: dient. En ma fe nom acort hauer
praticat home tan discret com vos digne sou de tota honor. Voleu
queus diga poca fahena seria aquesta per a vos queus metesseu a
preycar a aquest poble: leixem los star: veniu ab mi: que yo
dellibere comunicar vos grans secrets: e pendre consell de vos en
totes les fahenes mies: car tant so enamorat del vostre parlar que
per aquell he conegut lo prudentissim saber vostre: segons diu
Salamo: ¶ In lingua enim agnoscitur sapientia. Car en la lengua del
home es coneguda la sauiesa sua. de tots mos amichs e familiars me
vull obdidar
(oblidar) e sols strenyer me ab vos: car mes estime posseir a vos que
a tot lo restant del mon. e lo senyor vehent lo axi follejar dixli.
Aturau vos pater: que massa correu: quina speriencia haueu agut de mi
per a posar hi tanta amor. y no sabeu que qui prest ama: prest
desama:
e amor que ti
(te;
té; tiene)
poch fonament: tot vent la derroca. No haueu hoyt dir: que de cauall
ni de amich nos pot donar seguretat: sino per longa experiencia. e
vos voleu lexar los amichs vells per mi qui nouament coneixeu nom par
queus siau consellat ab salamo: qui diu. ¶ Non relinquas amicum
anticum: nouus enim non erit similis illi. Co es no deixes lo amich
antich: car lo nouell no sera peruentura
(per ventura) semblant d´aquell: Car noy ha riquea al mon ne cosa de
major estima que vn bo e verdader amich: E perço ab gran repos deu
esser cercat e longament prouat: e perço diu lo allegat Salamo. ¶
Vinum nouum 7 amicum nouus veterascat 7 cum suauitate bibas
illud. Volent dir. Que lo vi nouell e lamich
de poch temps conquest:
quels leixeu enuellir si voleu sentir la dolçor deguda: e dels que
souint muden de amicicies:
diu lo mateix salamo. ¶ Hoc vanitas
magna 7 miseria est. Car noy ha homens tan vans
e miserables com aquells que no saben conseruar vera amicicia: nes
deu tenir negu per potent si passa fretura de vn leal amich: e axiu
testifica lo sobredit Salamo: dient. ¶ Amicus fidelis protectio
fortis: amico fideli nulla est comperacio
(c+ó+p+acio;
comparació; comparación).
7 non digna comperatioauri
7 argenti
contra bonitatem fidei illius. Car lo
amich fel
es vna protectio ferma: e no pot esser comparat a or
ni argent: neguna cosa no es egual a la bonea de la fidelitat sua. e
perço magister vos no penseu que cosa tan singular e de tanta estima
com es lo leal amich se guanye tan prest com vos estimau ne ab soles
paraules: car ans ha mester longa experiencia d´obres. ¶ E lo
diable desijos de finar sa malicia dix. Germa yo no dellibere
contentar vos de paraules: ans de obres tan grans que haureu a dir
que les paraules son stades escasses e poques en comparacio de les
obres. e dit aço portal en vna gran muntanya e aqui dixli. Ara
germana
yous vull comunicar lo intrinsech meu: car ab tot quem veheu ab
aquesta mala roba e habit dissimulat: yo so vn gran rich e lo gran
monarcha del mon. Veu en aquella part es castella:
en laltra frança:
e deça Arago:
e della portogal
e moltes altres diuerses terres (al
tems de Jesús no existíen estos regnes; u escriu per a féli la
pilota a Fernando lo católic):
e tot aço
you posseixch
en plena e pacifica senyoria: e dellibere donar ho a vos per la molta
amor queus tinch estimant vos sol esser digne de tanta senyoria: e no
vull altra cosa de vos sino que prostrat en terra me doneu adoracio.
E lo senyor com hoy que aquell traydor diable li demanaua adoracio:
mogut per lo gran zel de la honor del diuinal pare seu mostra la
irada potencia sua enfellonintse contra ell: e ab vna gran furor:
dixli. ¶ Vade sathana. Scriptum est enim dominum tuum adorabis 7
illi soli seruies. Volent dir. O traydor aduersari de tot be com pots
demanar adoracio: e no sabs que es scrit: lo senyor deu teu adoraras:
e a ell sol seruiras. E lo diable axi confus e aterrat per la diuinal
potencia: partis de aqui ab tanta ira e furor que totes les muntanyes
feu tremolar en lo seu partiment.
Capitol
CVII. Com lo senyor vingue al flum jorda hon sanct Joan preycaua: e
volgue esser batejat aqui per lo dit baptiste Joan.
Anant lo
senyor per aquest cami: peruengue al loch hon preycaua lo gran e
excellent patriarcha Joan baptista: lo qual era en tanta estimacio
d´aquell poble: que creyen
esser aquest lo verdader Messies. e sobre aço li hauien feta vna
gran embaixada los magnats de hierusalem: demanant li ell qui era. E
lo valent caualler conexent la opinio que dell tenien no volent se
vsurpar la dignitat de son senyor: respos ab gran animo als
missatgers. Non sum ego christus (no
soc yo Christo).
volent dir. vosaltres senyors anau errats: car no so yo lo que
cercau: ans so seruent de aquell e crida tramesa dauant sa senyoria
per aparellar les carreres del seu adueniment. E dich vos certament
que en mig de vosaltres sta lo senyor que cercau e nol mereixeu
coneixer per vostra çeguedat: la magnificencia del qual es tanta que
yo confes. ¶ Quia non sum dignus vt soluam eius corrigiam
calciamenti (correcha
del calçer, calsé).
E per aquesta tanta fidelitat e gloriosa confessio merex que lo
excellent joan esser tant dignificat que per lengua humana no pot
esser recitada la gloria e altitut sua. E venint lo senyor al riu
jorda girantse sanct joan e vehent venir enuers si ab tanta humilitat
lo creador seu crida en feruor de sperit: dient e senyalant ab lo
propri dit. ¶ Ecce agnus dei: ecce qui tollit peccata mundi. Volent
dir a tot lo poble que aqui era present. Obriu los vlls e mirau: car
dauant vosaltres es aquell qui es vengut per leuar los peccats del
mon. E dit aço lo senyor jesus se acosta a joan: e dixli. Yo so açi
per pendre baptisme de les tues mans. e lo dit joan coneixent lo
esser son deu e creador lanças en terra e adoral profundament: e
dix. O senyor meu que yo dech esser batejat per vos e no vos per mi.
¶ E respos li lo senyor dient. joan fes lo quet dich: car obediencia
sola es la virtut qui errar no pot: e yo vull fer aço per mostrar
als homens la perfectio de humilitat: La qual se
acaba es
compleix quant lo major se sotsmet al menor axi com faç yo ara a tu.
E dit aço despullas sa magestat entrant dins laygua: e Joan ab molta
reuerencia tot tremolant compli sa obediencia: e bateja lo seu senyor
e redemptor. E admirat de tan gran misteri que lo fill de deu se sia
tant humiliat e egualat ab les sues creatures alça los vlls alt per
regraciar al eternal pare: que tals secrets li hauia volgut
comunicar: e veu los cels vberts: e vna coloma deuallar sobre lo
senyor batejat: e hoy la veu del pare: dient. ¶ Hic est filius meus
dilectus in quo mihi complacuit. Volent dir. Que aquest era lo seu
fill molt amat en lo qual sera molt adelitat. e lo senyor exint de la
(d´la)
aygua cobra les sues vestidures: e sient se sa clemencia a la riba de
jorda: sanct joan se agenolla dauant sa magestat: e lo senyor fent lo
seure parlaren vna gran peça dels misteris sobredits: declarantli lo
senyor largament tot lo que vist e hoyt hauia: e comunicantli grans
secrets de la redempcio humana: car merexiau la sanctedat e perfectio
de vida del dit joan: de que ell resta tan aconsolat e content: que
deya ab gran feruor. ¶ qp dulcia faucibus meis eloquia tua super mel
ori meo. Volent dir O senyor meu y tan dolçes e plaents son a mi les
vostres paraules sobre tota dolçor que estimar se puga. E finat
aquest rahonament lo senyor se despedi del seu amar Joan leixant lo
ab vn gran enyorament trobant se apartat de tan singular companyia:
la qual james volguera perdre. E lo dit joan haguera seguit lo senyor
e acompanyat ab molt plaer si a sa magestat hagues plagut e vehent
que sa clemencia volia que restas e continuas sa preycacio e baptisme
obehi a sa senyoria ab tota la reuerencia deguda.
Capitol
CVI. Com lo senyor dix a la sua sagrada mare com era necessari se
partis della: e entendre en la redempcio humana.
Venint lo dia
per la diuinal sauiesa ordenat que lo seu fill hauia a començar
aquesta fahena de la manifestacio sua e preycacio euangelica: lo
senyor parla largament a la senyora mare sua dels secrets de la
redempcio humana: dientli com deliberaua donar fi a la ley
judayca:
e començar lo stament de christianisme:
e que ell com a cap de la sglesia catholica volia esser batejat e
consagrar les aygues ab lo tocament de la sua persona donant los
virtut de denejar
(nedea;
nedejar; netejar)
los peccats: e que per fer aquesta obra tan excellent volia anar al
gran flumJorda:
e que aquest viatge ell lo te a fer sols sens altra companyia. O
quant se alteraren les entramenes de la senyora excellent hoint que
lo senyor fill seu de ella se hauia a partir: la companyia del qual
no volguera perdre sols per vn moment. E ab infinides lagrimes li
dix. ¶ Quocumquem (Quo + salte línea + c + u nassal + q + 3)
prexeris
(p+rexeris) pergam: vbi moratus fueris et ego pariter morabor. Volent
dir. O vida mia y hon se vulla que vos aneu ab vos ire (jre): y hon
seuulla que atureu ensemps ab vos stare: tot loch sera a mi delitos
per aspre que sia puix tinga la companyia vostra. E lo senyor clement
vehent la senyora mare sua en tanta angustia mogut de pietat
començaren a correr abundoses lagrimes per la sua preciosa e
delicada cara: e dixli ab vn gran suspir.
O mare mia y no sabeu que yous he dit diuerses vegades que no
delibere manar nenguna cosa als seruents meus: que yo nou haja posat
primer per obra. E en les mies preycacions
delibere dir a aquells qui coneixere desijosos de anar per la via de
paradys.
¶ Omnis qui reliquerit domum vel fratres aut sorores aut patrem aut
matrem propter nomen meum vitam eternam possidebit. E perço com en
lo desemparar de aquestes coses y ha molta difficultat: vull ara
mostrar exemple als que seguir me volran: apartant me de vos mare mia
en lo començ de la penitencia: perque los ymitadors meus que la
major penitencia que poden fer en aquest mon es la separacio de les
coses que carament amen. Car tota pena se conuerteix en delit de
aquell qui te present la persona que molt ama: car la comunicacio e
vista de aquella li es descans de tot treball. E perço maueu hoyt
dir moltes vegades. ¶ Veni enim separare hominem aduersus patrem
suum: et filiam aduersis matrem suam et inimici hominis domestici
eius. Car so vengut en aquesta vall de miseria per separar los fills
dels pares seus e les filles de les mares sues: e la penitencia e la
solitut qui es enemiga del home humanal qui appeteix excessiuament
dellits e plaers yo lay fare lo exemple meu esser accepta e
domestica. Car nols dich aldre sino que aprenguen de mi: e quem
segueixquen: e puix coneixen en mi quels ame de perfeta amor: vull
per ells esser amat sobre totes coses: e axiu preycare publicament en
los meus sermons: dient. ¶ Qui amat patrem aut matrem plusquam me
non est me dignus. Car no vull egual en la amor mia: ans vull esser
singular en lo cor del home: e tot lo restant que amara sia per amor
mia. e aquesta amor no la delibere demanar ab menaçes ni ab forsa:
sino sols ab obres de tant feruent amor: que tots los homens justats
no faran tant per mi com yo he fet e fare per cascu dells. De amor
infinida los he amat: de amor finida sere content: puix cascu me done
de si ço que donar me pot: car a molt basta la forsa humana com la
voluntat es ençesa per amor. E per inflammar lo home en aquesta amor
e per fer li leixar totes coses per cares que sien e seguir a mi:
delibere ara partir me de vos mare mia quim sou tan cara y tan amada.
E dient lo senyor aquestes paraules agenollas per pendre benedictio
de la senyora mare sua: e la dita senyora prostrada en terra lo adora
com a son deu e senyor: e sa magestat alçant la de terra ab molta
amor se abraçaren los dos: tant stretament que de gran peça nos
pogueren partir. E la senyora ab vn gran suspir dixli. o vida mia y
puix axi voleu que yo reste y vos aneu. Non mea voluntas sed tua
fiat. Car ab tot lo cors meu reste açi: la anima mia us (miaus)
seguira en la peregrinacio vostra: lo cor e pensa mia de vos nos
partira sols vn moment. Acoman vos a vostre eternal pare supplicant
lo haja pietat de la delicada humanitat vostra. E axis despedi lo
senyor de la senyora mare sua leixant sa senyoria en molta soledat e
tristicia. e parti sa magestat trauessat de pietat de la dolor e
angustia en que dexaua la amada mare sua. E anant tot sol per aquell
cami aspre e pedregos e ple d´agudes spines qui nafrauen los seus
delicats peus que portaua descalsos: e lo cami era molt larch. Car de
nazaret fins a jorda y
ha
setanta e quatre milles.
e aquest viatge tan larch feu lo senyor sens prouisio deguna
de vianda: perque li fon necessari acceptar les almoynes per a son
menjar. O quanta admiracio fon aquesta a tota natura angelica que lo
creador de totes coses hagues a demanar almoyna a les sues creatures:
e aço per enamorar los homens de la sancta pobrea voluntaria.
Capitol
CV. Com la senyora resta sola en sa caseta apres la mort del seu spos
Joseph: e de la gran humilitat e callament quel senyor tingue en son
iouent.
Passat lo glorios joseph
de aquesta present vida per mort: resta la senyora en sa caseta ab
molta pobretat e soledat dolentse de la virtuosa companyia que perdut
hauia. E lo senyor fill seu seruiala ab molta amor stant gran part
del temps en casa per companyia e consolacio sua: e lo dit senyor
passa la jouentut sua ab tan gran callament e humilitat que no
mostraua foranament neguna cosa de gran admiracio: ans anaua per la
via comuna apartant se de les congregacions de les gents exercitantse
en actes humils. Entant que era molt menyspreat per tots los de
nazaret en special per los parents seus e per tots los del veynat:
segons de aço
hauia prophetizat Dauid dient. ¶ Factus
est opprobium vicinis suis. e com mes entraua en edat mes lo
desestimauen: dient que passaua lo jouent infructuosament: e de aço
parla lo mateix propheta: dient en persona sua. ¶ Factus
sum illis in parabolam. Car com lo veyen exir de casa tots lo
scarnien e li deyen infinits vituperis. e lo senyor ho comportaua ab
molta paciencia: per donar exemple de humilitat en lo seu jouent. Car
no es de menys hedificacio lo seu callar que lo seu parlar. ¶
E sabent sa magestat que lo fonament de totes virtuts es sola
humilitat ha volgut mostrar aquella molt largament en la edat
primera: perque los jouens quil volran seruir imitant la humilitat
sua: ans treballen en coneixer sa freuoltat e miseria que no esser
coneguts ni estimats per los altres: e aquesta coneixença
porta lome a vera perfectio: e lauors pora dir lo que la ateny. ¶
Quando enim infirmor tunc fortior sum.
Volent dir. Quant yo conech la infirmitat mia e he experimentada la
mia flaquea e so entrat dins la freuoltat de la mia miseria: lauors
coneixent la infirmitat mia so pus fort e pus ferm en la vera
humilitat e en totes les altres virtuts. e perço
es scrit. ¶ Nam virtus in infirmitate proficit. Car les virtuts no
poden longament aprofitar sino en aquell qui coneix la sua
infirmitat: e de la sola bonea diuina confia. E aquesta vera
coneixença de la propria miseria es la vall profunda hon nostre
senyor deu tramet abundosament les aygues de la sua misericordia e
gracia: segons testifica lo psalmista dient. ¶ Qui emittis fontes in
conuallibus inter medium montium pertransibunt aque. Car aquesta vall
de humilitat es constituida entre dos muntanyes de superbia: la vna
naix dels bens temporals: laltra dels spirituals. e per mig de les
dites muntanyes passen aquelles aygues dolçes de la gran diuina sens
declinar a vna part ne a altra: e vmplen e farten aquella vall ço es
la anima humil e fan la verdejar e fructificar en fruyts de
grandissima dolçor. E en aquest virtuos exercici de humilitat passa
lo senyor la vida sua fins en edat de trenta anys: en lo qual temps
se parti de la senyora mare sua per manifestar se al mon: offerintse
francament a la batalla.
Capitol
CIIII (CIV;
ciiij).
Com lo senyor conforta lo glorios Joseph stant propinch a la mort:
donant li seguretat de la saluacio sua.
Lo senyor fill de deu:
vehent lo seu virtuos pare joseph: axi alterat per los pensaments
temerosos: que de la sua profunda humilitat proceyen
dix li. O joseph no temau. Ego sum iudex et testis: quia data est
mihi omnis potestas in celo et in terra. Volent dir. Ab tot que vos
pare meu joseph hajau raho de tembre segons la fragilitat humana:
recort vos que yo so aquell quius tinch a jutgar: e so verdader
testimoni de les vostres obres virtuoses: e no he mester altre
informador e ab mi sols haueu a liurar les vostres fahenes. Car tota
potestat es a mi donada en lo cel e en la terra. E yo so lo jutge
general de tota creatura. e axi alegrau vos pare meu: car gran es la
amor queus tinch. E siau cert que los vostres seruicis me son stats
tan acceptes queus dellibere premiar molt copiosament. car vos poreu
dir ¶ Reposita est mihi corona iusticie quam reddet mihi dominus in
illa die iustus iudex. E aquesta corona dignament per vos meritada:
vos posare yo de la mia ma aquell dia que per mort deuallare als
lims: hon araus tramet. car mostrant se aqui la diuinitat mia
graduare a cascu dels que hi sereu en la dignitat que mereix: e sereu
certificats del que en la gloria eternal haueu a posseir: quant
ensemps ab mi pujareu lo quarenten dia: apres la mia mort e
resurrectio. E aqui sera manifest a tots quant sou per mi amat. e
tots los angels e sancts admirats de la inestimable gloria vostra
diran. ¶ Iste est qui ante deum magnas virtutes operatus est:
qui priuilegio amoris precipui ceteris altius meruit honorari. Car
veuran clarament e coneixeran que vos sou aquell que grans obres e
marauelloses haueu obrades dauant lo meu pare en seruici seu e meu: e
dignament per priuilegi de singular amor sereu honrat e exalçat
sobre tots los altres: car mereixen ho les vostres excellents obres:
les quals en la terra no porien esser premiades: per queus es
necessari passar de aquesta vida per la comuna porta de la mort: e
hauran fi los vostres treballs: e reposareu en sperança d´atenyer
molt prest: lo que dit vos he. E com entrareu dins aquell delitos
regne de paradys ab gran alegria direu. ¶ O qp gloriosum est regnum
in quo reges congregati sunt un vnum ad laudandum et glorificandum
eum: qui super omnes est rex regum et dominus dominantium. O joseph
quant sera contenta e farta la vostra anima: quant vos veureu en
aquell regne en companyia de tants princeps e reys qui no cessaran de
lohar e glorificar lo meu pare e a mi. Totes les dolors e angusties
que haueu sentit en lo mon: vehent a mi tant desconegut per los
homens vos seran conuertides en grandissim goig: quant me veureu
lohat e seruit e molt exalçat per tots los sancts: car en lo mon
maueu mes amat que a vos mateix: e en lo cel sentireu goig infinit de
la gloria y exaltacio mia. E joseph hoint lo parlar del senyor axi
clement e piados fon la anima sua molt alegrada e confortada e ab
consolacio no recomptable prengue les mans de sa real senyoria: e
dixli. ¶ Spes mea es tu et portio mea in terra viuentium. Volent
dir. O senyor y rey de vida vos sou la sperança mia e tot lo meu
goig: qui tan largament haueu alegrada y aconsolada la anima mia: e
vos senyor sereu la gloria e delit meu en la terra dels viuents. ¶
Ara senyor meu exira la anima mia ab grandissima consolacio e alegria
del miserable carçre
de aquest cors: puix de la vostra clemencia ha aguda tanta seguretat.
O bonea infinida inestimable es la liberalitat vostra qui per pochs
seruicis donau tan gran paga. Qui es lo miserable hom qui de vos se
aparta sols vn moment: car sens vos senyor meu noy ha consolacio vera
en la present vida. De que senyor ab tota la humilitat que puch
regracie a la magestat: vostra com vos ha plagut sostenirme en la
seruitut e companyia vostra per tant larch temps: car per pus
benauenturat me tinch de hauer passat pobrea e molta fretura e
continuats treballs seguint a vostra senyoria: que si apartat de
aquella hagues senyorejada pacificament tota la monarchia del mon.
Sol senyor meu la dolor mia es com nous he seruit ab tanta forsa e
virtut com a vostra magestat se pertany: supplicant la infinida
clemencia vostra me vulla perdonar tots los deffalliments que he
comes en la servitut vostra e de la vostra sancta mare: la qual yo no
era digne de hauer per sposa. E ara açi en presencia de vostra
senyoria li deman perdo d´aquella errada que fiu quant la volgui
leixar coneixent la esser prenyada ignorant la excellencia del seu
sanct prenyat: estant en aquest duptos pensament langel me dix.
Joseph fili dauid noli timere accipe mariam coniugem tuam: qd´enim
in ea natura humana est de spiritu sancto est. E de aço yo auisat
per langel: coneixent la culpa mia demani perdo a sa merce tantost:
la qual per sa acostumada pietat me perdona de molt bona voluntat. Ab
tot que tant com mes clemencia e dolçor conegui en sa senyoria: mes
causa de dolor e de penediment fon ab mi del pensament que agut hauia
de leixar sa merce: ab la qual yo no era digne de star ni habitar. E
aquesta dolor de hauer deliberat de leixar la sua dolça companyia:
ha turmentat la anima mia (mla)
continuament de aquella hora ença: car no pot esser limitada la
dolor de aquell qui offen la persona que molt ama. E perço en aquest
darrer examen de la vida mia torne a demanar perdo a sa senyoria. E
la senyora hoyda la raho de aquest sanct vell: que ella tan carament
amaua: reuengue en tan piadoses lagrimes que parlar no pogue per vna
gran estona: e reforçant vn poch dixli. O joseph que vos nom haueu
offes en nenguna cosa: ans acompanyada en totes les peregrinacions
mies e molt aconsolada en les dolors e congoixes mies: e la vostra
companyia me era vn gran spay: e la vostra absencia sera a mi de
molta dolor. Ab tot quem alegre infinidament del vostre repos: e com
sereu apartat de la vista e pratica de aquest mon desconegut que al
seu senyor e creador ha tan mal acullit segons vos mateix haueu vist:
e continuara la desconeixença sua fins haja portat a mort lo senyor
fill meu que vos tant amau. De veure aquesta acerbissima dolor sereu
vos staluiat per la vostra cuytada mort yo sola restare a veure la fi
de totes les dolors. E perço de la vostra mort so molt contenta:
puix se que la haueu tant desijada e demanada per fugir a aquesta
dolor. e acostant se sa senyoria al sanct vell pres lo darrer comiat
ab molta caritat e amor confortant lo en lo seu mortal viatge. e
despedit de sa merce: dixli lo senyor jesus. Joseph pare meu la vida
vostra es stada tan ben regida e ordenada que en vos nos troba
nenguna cosa digna de punicio: veritat es que la natura humana es
constituida en tanta miseria e flaquea que ab gran difficultat se pot
tenir la persona per perfeta que sia de caure en alguns pochs
defalliments durant la vida humana. Sine quibus mortalis infirmitas
viuere non potest. E de aquestes poques culpes vos vull absolre
(absoldre;
absolver)
e perdonar molt liberalment: perque passeu de aquesta vida ab vera
puritat e nedea de anima ab la gracia e benedictio mia. ¶ E
lo glorios joseph hoyda la misericordiosa resposta de Jesus e rebuda
la absolucio e benedictio sua fon axi recomplit de singular goig e
alegria que desijant prest rompre los ligams del cors: dix a la anima
sua. ¶
Egredere anima quid dubitas: egredere quid times: octoginta et
quinqm (qu+i nassal+q3) annis seruisti deo
et mortem times: Volent dir ab gran feruor de amor. O anima mia hix
prestament no stigues dubtosa ne temes res: car huytanta e cinch
anys son passats de la edat mia seguint lo apetit teu sotsmetent
la sensualitat a la voluntat tua en lo seruici diuinal los has
despes: perque pensada la bonea del teu magnanim senyor no deus
tembre la mort: ans alegrarte molt en la present hora: vehent dauant
tu lo fill de deu humanat qui te potestat plenaria de remetre peccats
e mundificar aqui ell vol que sia mundat. E per la sua
sancta boca es stada absolta de tota culpa. Usquem ad quadrantem
nouisimum. Per que ab goig inestimable deus fer ton viatge: e lo
virtuos Joseph com hagues axi inflammada la sua anima e ja volgues
desemparar lo cors pres les mans del senyor fill de deu ab deuocio e
feruor no recomptable e besant aquelles dix. ¶
O fons vite ex quo viuunt angelici spiritus et anime iustorum: tu es
aquo cuncta procedunt: tu fons vite: tu auctor salutis eterne in
manus tuas dulcissime iesu fili dei viui commendo (o
conmendo) spiritum meum. Volent dir. O font de vida de la qual e
per la qual viuen los sperits angelicals e les animes dels
justs. Tu senyor est aquell de qui totes coses procehexen: tu
est font de vida tu est començador
de la salut e vida eternal: en les tues mans dolç Jesus fill de deu
viu coman
lo meu sperit. E dites aquestes paraules aquesta sancta anima se
parti de aquell virtuos cors. e la senyora sposa sua resta viuda e ab
molta solitut ab la sola companyia del seu tan amat fill: lo qual
dona orde en la sepultura del dit joseph axi com si propriament li
fos pare: e vestit de dol lo acompanya al soterrar. E la excellent
senyora per cobrir los secrets diuinals feu totes les cerimonies que
les altres viudes acostumauen de fer.
Me he enterado de la muerte de un valenciano que, altruistamente, batallaba en Twitter con el seudónimo «Pompeu Fava». No sé su nombre auténtico, pero reconozco por sus escritos que fue valioso miembro de la Resistencia ante el fascismo expansionista, y que utilizó ingeniosamente la ironía en nuestra desigual liza contra el catalanazismo. Supone gran pérdida para la dispersa y acorralada guerrilla de los que nunca serán siervos de la superior raza aria catalana. Carecemos de un neoplatónico florentino que, en epitafio, exprese poéticamente la nostalgia y tristeza hacia el digno ser que nos ha dejado; aunque, según Marsilio Ficino: «El hombre asciende a las regiones superiores sin descartar el mundo inferior, y puede descender al mundo inferior sin desechar el superior». Esto lo decía en latín, que queda mejor, pero…
Lo que sigue se interpretará mal, muy mal, aunque tengo la ventaja de que, al estar en el estrato más inferior del submundo valencianista (y no aludo a colaboracionistas de la AVL y demás cancerberos), tampoco sorprenderá a mis 10 o 15 lectores. Así que iniciamos transición, valga el símil, del Requiem de Berlioz a las estridencias del mundano Offenbach; o de un admirado ser humano, Pompeu Fava, a la modesta preposición «sinse».
Las convicciones valencianistas del honesto ‘Pompeu Fava’ se regían, supongo, por las Normas del Puig, las de la RACV y la disciplina de Lo Rat Penat, de ahí su paródico seudónimo «Fava», morfología arcaica compartida con el catalán. Y aquí surge el conflicto con el valenciano moderno; pues, si pretendemos mantener la secular singularidad, no podemos desperdiciar o condenar una sola morfología, vocablo o construcción sintáctica surgida en la lengua viva y plasmada negro sobre blanco. Por cierto, si he tardado unos 20 años en recopilar morfología y léxico en el DHIVAM 2020, no es mucho pedir que, quien quiera fundamentar la independencia del valenciano moderno, invierta 20 minutos en consultar documentación sobre el sust. «faba» o cualquier otra voz prohibida por los colaboracionistas:
A) ¿fava o faba? -del latín faba, ¿por qué rechazar la grafía valenciana moderna ‘faba’, si es culta, etimológica y distinta al cat. «fava»?
B) ¿sense o sinse?-del latínsĭne surgieron corrupciones neolatinas peninsulares: sin, sins, sen, senes, sens, sense, sinse…. ¿Cuál nos singulariza más ante la lengua invasiva?
Pocos se atreven a usar la prep. valenciana moderna «sinse». El terror alqué dirán coagula la sangre de horchata. El pavor a que se les considere incultos es eficaz espada de Damocles; así, uno de los mantras repetidos en la inmersión es que huyamos de cualquier voz sospechosa de castellanismo, salvo que sea catalanismo como tarda, vegada, etc. Los timoratos, cohibidos ante el matonismo filológico, buscan amparo en las tímidas Normas del Puig que, inútilmente, limosnearon tolerancia y consenso de los colaboracionistas. Uno de los firmantes, mi amigo Pepe Boronat Gisbert, a pocos días de la firma nos comentaba su arrepentimiento y decepción por el catalanismo subyacente en las mismas. Ese lamento lo escuchamos repetidas veces los contertulios (Duardet Monllor, Vicente Ramos, Antolí, Redó…) en nuestras reuniones semanales en la Casa de Alcoy de Alicante.
Así nos asustaba Corominas
En valenciano podemos construir el ablativo: «Patim tristea sinse’l companyer Pompeu Fava», pero nos llamarían churros. La cosa viene de lejos y arriba. No hace falta rascar mucho bajo la erudición del lexicógrafo barcelonés Corominas —luz de etimólogos— para descubrir su mentalidad racista, además del virtuosismo en la manipulación documental. Así, respecto a la voz que usamos de paradigma, lanzaba esta brutal descalificación:
«Una variant sinse cal dir rotundament que no ha estat mai de la nostra llengua, encara que la donin com a variant valenciana… ha estat allà tan rara, que no hem de dubtar a qualificar-la de barbarisme ocasional dexurros» (Corominas: DECLLC, VII, p.798)
Nos topamos, ya lo ves, con la alambrada racial inherente a estos lingüistas. Para no caer en su red de engaños colaterales, la misma grafía «xurro» no existe. En valenciano se escribe con ch-, «churro«1, voz infamante que señala al étnicamente distinto e inferior y, lo más grave, que habla la lengua de las bestias, el español, y masculla valenciano. Frutos del racismo son las voces empleadas para discriminar por aspecto, cultura, raza o idioma: maqueto, judío, sudaca, churro, charnego, etc. Volviendo al tema, Corominas descalificaba la prep. «sinse» con argumentos que traducimos del catalán:
«una variante sinse conviene decir rotundamente que no ha pertenecido jamás a nuestra lengua, aunque la den como variante valenciana… ha sido allí tan rara, que no hemos de dudar a calificarla de barbarismo ocasional de churros» (Corominas: DECLLC, VII, p.798)
Corominas insiste con frases intimidatorias contra algún escritor «patoisant» que, osadamente, usara tal barbarismo. En realidad, la prop. «sinse» ha sido vapuleada desde tiempos de Prat de Riba, Jaume Massó y Pompeu Fabra, de ahí que el terror a emplearla y ser degradado a «patoisant» afecte incluso a la Resistencia. La bola de nieve ha engullido hasta a mis conocidos del GAV, que consideran vulgaridad a «sinse» y siguen con el «sense» de marras; en parte por la aportación de filólogos bien intencionados como López Verdejo que, taxativamente, insistía en lo asimilado en la Universitat del autoodio:
«Recordem que la preposicio sense es pronuncia ‘sinse‘ en alguns llocs, pero es tracta d’un fet propi de la llengua vulgar que no s’ha d’escriure i que hem d’intentar corregir» (Voro López: Parlem com cal, cap. III)
Ese «com cal» es construcción sintáctica catalana arrastrada por Voro desde su juventud universitaria: «en val. modern el defectiu ‘cáldrer’ asoles te sentit negatiu, raere del adv. no: “entre amics no cal tovalles” (Ros: Adages, 1736, p. 55); “No cal, arremate pronte” (Serrano, M.: Voreta de l´Albufera, 1928, p.45), etc.
La prep. «sinse» no es «churra» ni vulgar
La preposición valenciana conserva una –i– que no ha caído del cielo extremeño o salmantino. Procede del latino sĭne, que generó derivados como«sins«, presente en clásicos:
«hores stigué sins algún recort» (Martorell, J.: Tirant, c.1460)
El supuesto ‘barbarismo de churros’ era lo contrario. El pueblo conservó el lexema latino, aunque no fuera consciente de emplear un cultismo; y hay indicios del uso ininterrumpido con la morfología más etimológica «sins«, o la actual «sinse«. El ciudadano Jeroni Llopis, autor de un lacónico dietario, confirmaba la presencia de la preposición culta «sins» en el valenciano del renacentista Reino de Valencia. El manuscrito de Llopis no tenía pretensiones literarias o divulgativas, por lo que empleaba la lengua usada por sus conciudadanos, de ahí que hallemos la morfología verbal «vixqué», (Vita Christi: "Ans ha vixcut en la terra d´les besties tribulat continuament per ell e sos fills nuncha se son millorats de res:") e indicios de la moderna simplificación y unificación de oclusivas sordas, «cuart»; aparte de la secular copulativa «y» valenciana; ("hy perque enla fonda y plorosa vall de lagrimes
de aquest mon miserable") conjunción que, como tú sabes, engendra terror a los miembros delRat Penat, GAVyRACV, salvo contadas excepciones:
«…li tallava les venes. Y vixqué un cuart (sic) ysins confesió» (Ms. Dietari de Jeroni Llopis, 5 d’abril, any 1575)
En escritos notariales, eclesiales o cancillerescos también hallamos la preposición usada por el pueblo:
«…sins llanterna… més de una espasa sola» (Decret de Vespasiá Gonzaga, Virrey de Valencia, 6 d’octubre 1576)
¿Recuerdas, Pompeu Fava, lo qué adoctrinaba el barcelonés? ¡Ah, sí, que esta preposición «era barbarismo ocasional de churros»!. En el Auschwitz idiomático creado por Corominas para ‘churros’ encontraríamos a Joanot Martorell, escribanos cancillerescos, dietaristas del Renacimiento o al prolífico Pere Jacint Morlá, un beneficiado de la iglesia de San Martín en el centro de Valencia que, en su abundante obra, intentaba plasmar lo escuchado a la monja tornera, el albañil, los contertulios Arguix, Sisternes, Maluenda, etc. Actualmente, sus escritos son botín de la «llengua catalana»; pero, en el Barroco, el poeta lo dejó claro; p.ej., en la composición para el certamen de Gandía: «He volgut, noble auditori, / escriure com acostume: / en ma llengua, en valenciá«. Un siglo después, el ilustrado Ximeno recordaba: «Pedro Jacinto Morlá (+ 1656). Fue uno de los poetas más celebrados de España por su ingenio, agudeza y facilidad para componer en todo género de metro, ya fuese en idioma valenciano o castellano» (Ximeno: Escritores del Reyno, 1747). El poeta escucharía la preposición «sinse» en conversaciones, y dejó constancia: “sinse deixar una olla” (B.. Univ. de Valencia, Pere Jacint Morlá, ms. 6781, c.1650); «la camisa sinse randa» (ib.);»sinse honra, sinse …2,/ sinse bolsa3 y sinse dinés» (ib.), etc.
Corominas afirmaba «rotundamente que no ha pertenecido jamás a nuestra lengua», y tenía razón: no perteneció a la catalana y sí a la valenciana. El lexicógrafo, enardecido, nos ofendía: «sinse era barbarisme ocasional de xurros», por lo que seguimos ofreciendo churros como el cáustico Francesc Mulet: “sinse fer rumor4” (BNM, Mulet: Ms. Infanta Tellina, c. 1660); igual que su coetáneo Ayerdi: “quedá sinse castic” (BUV. Ms. 59, Joachim Ayerdi: Noticies de Valencia, maig 1662); o el carmelita Armengol: “era pelat est home, sinse monyet” (Armengol: Nov. a S. Juan de Mata, 1669), etc.
En este sencillo grabado valenciano del Barroco, una apática y dubitativa Muerte refleja la inutilidad de nuestras luchas mundanas; pero, ¡ay!, seguiremos con ellas. El cultísimo cronista Ortí Mayor usaba la prop. «sinse» , por lo que Corominas y demás racistas filólogos lo degradarían a ser inferior o «churro» (Grabado en la obra de Ortí Mayor, J. V.: Recomendación del alma, Valencia, c.1740)
No esperen que algún millonario de la AVL se ponga gallito y emita quiquiriquís de protesta ante las manipulaciones corominescas, y las hay de todo tipo (generadas por su aversión al valenciano y español). Hemos comprobado que el barcelonés negaba rotundamente la existencia de «sinse» en los susodichos siglos XVII y XVIII; y, además, que fue barbarismo de churros. Uno de ellos sería el cronista Ortí Mayor:
“la deixá sinse paraula” (Ortí Mayor: Coloqui pera lo Convent de Senta Ursula, 1730)
O los «churros» de la Torre d’en Basora:
“sinse ser avisats” (Archiu Mun. Torre d’en Besora, Stabliments T. B., 31 d’agost de 1738)
Y el «churro» Carlos Ros:
“no vol treballar, / sinse pensar en…” (Ros: Segona part de les penes, 1745)
En fin, en el 1700, el Reino estaba plagado de seres inferiores o churros», desde el anónimo de Elche a los de Valencia o la Torre d’en Basora:
“home sinse fills” (A. Mun. Elig, Romans del pleit, 1776)
“en l’aire sinse poder…” (Poesías que se arrojaron desde los carros triunfales, 1755)
“les llágrimes… sinse parar” (BUV, Ms. 744, Relació que fa a Thomás, 1769)
“sinse pensar” (En obsequi dels Voluntaris Honrats del Reyne de Valencia, 1794)
“sinse bucles” (Sento y Tito… per lo feliz Part de Luisa de Parma, 1794)
“sinse tindre por a un poble” (BNM, Zarzuela D. Jorge Palacios, en valenciá, 1801)
Leo y releo, estupefacto, el texto de Corominas en que afirma que «sinse, en los siglos XIX y XX ha sido allí (Reino de Valencia) tan rara que no hemos de dudar a calificarla de barbarismo ocasional…» (DECLLC, VII, p.798). Tan rara que no voy a reproducir las innumerables fuentes que desmienten al racista filólogo; valga, por ejemplo, la traducción al valenciano de los aforismos de Fages (Aforismes catalans, Figueras, 1849), donde sí figura nuestra preposición, inexistente en el texto catalán:
“sinse doctrina, y farás be la ruina” (Aforismes catalans traduits al valenciá, 1853, p. 9)
Un ejemplo en Castellón, ahora catalanizado y núcleo del autoodio a Valencia:
Los churros del «Mongó» (ahora catalanizado en Montgó»)
“sinse el seu consentiment” (Barreda, M.: La cara de Mongó, 1873)
La producción churrera se exportaba, siguiendo la tradición medieval, a los vecinos del Norte:
“sinse lley” (Merelo: Tot ho apanyen els dinés, choguet valenciá, Lérida, 1866, p. 33)
Quien se tome la molestia de consultar el DHIVAM 2020 (no los anteriores) comprobará la indigna manipulación de los expansionistas, y la suicida actitud de los valencianistas que se avergüenzan de esta preposición elegida de paradigma ¿Por qué ese autoodio a la huella etimológica de la «i», que hallamos incluso en el viejo provenzal: «sin jamans eran e sí s’ amaven» (Questa del sant grasal, c. 1300)?
Al ya conocerte, amigo Ricart Alós , me pongo confidencial
Hoy me dicen que te llamabas Ricart Alós, y que buscabas salvar del naufragio a tus compatriotas. Recurro a la ficción comunicativa para decirte que lo tenemos difícil ante el poder omnímodo del fascismo expansionista. Padecemos, leal Ricart Alós, un Régimen que esclaviza con la obligatoriedad de catalanizarnos, y han conseguido que el mismo pueblo participe, sin ser consciente, del oprobio. Así sucede en el instante en que un valenciano escribe «telèfon» en lugar del val. «teléfono«5; o que vamos a ‘Consum’ y nos ofrecen «maduixa», en lugar de «fresa» o «fraula«. Hay valencianistas que usan el cat. «salutacions» (raro arcaísmo revitalizado por los catalanes del 1860), al creer que si escriben «saluts» mutarán en churros. ¡Ay, Ricart Alós, cómo nos han lavado el cerebro!. Nuestro mozárabe Pedro Pascual ya incorporaba esta fórmula de cortesía en el mismo siglo en que vivía Jaume I: «Foren al encontre, e les primeres saluts foren de Sanct Johan dient: Gloria e honor sia a Deu lo Pare…» (Pasqual, Pere: Obres, c.1280). Femenino en aquellos años de vaivenes morfológicos, en val. moderno es masculino: ‘¡Che, Huiso, donali un salut de ma part a ton tío!’. Hasta el colaboracionista Guarner recordaba la divergencia semántica de esta voz homógrafa del mismo étimo: “El salut, acció de saludar; la salut, sanitat” (Sanchis Guarner : Gram. Valenciana, 1950, p. 206). También hay valencianistas que prefieren escribir «reba» en lugar del moderno valenciano ‘recibixca’, ‘resibixca’6.
Ahora sabes, noble Ricart Alós, qué fácil es caer engañado por los estafadores piramidales. Si los catalanes Corominas y del IEC ordenan que hay que escribir «canvi» y «canviar», todas las terminales colaboracionistas en el Reino nos machacarán con este dogma de fe ¿Consecuencias? Nadie de Lo Rat Penat, RACV, GAV o la Oronella quiere ser «churro», por lo que escribirán «canvi»,»canviar»; y les da igual que les demuestres mil veces que es cultismo valenciano clásico y moderno. La cobardía o el qué dirán paraliza a estas personas que, escupiendo al aire, seguirán usando catalanismos. Fíjate, Ricart Alós, que en el DHIVAM les ofrecí una cantidad considerable de autores y obras donde se demostraba que «cambiar» es la morfología valenciana, ¡les da lo mismo! Ellos, los de las entidades citadas, seguirán usando el catalán «canviar» ante el regocijo expansionista. Mira, amigo Ricart Alós, aquí tienes unos ejemplos del DHIVAM 2020 (despreciados por nuestros compañeros de fatigas):
El ejército de la Muerte, amigo Ricart Alós, es invencible; pero el proyecto catalanazi de ampliar la Gran Cataluña hasta la Vereda del Reyno, en Beniel, sí encontrará tarde o temprano réplica airada (Bolaños, J.: La vida de la Muerte, 1792, p.216)
cambiar –cultisme valenciá, del lletí cambiāre. En billabial era comú al valenciá, castellá y catalá. A finals del sigle XIX vullgueren els catalans alluntarse d´eixa homografía, «adoptant canviar, AMAlcover, amb aplaudiment de Fabra (DOrt.) es convertí en defensor decidit de la v» (DECLLC, II, p.493). Els colaboracionistes, unflant este acort catalá com a cult y progresiste, olvidaren el rigor etimológic tantes vegaes glorificat davant del tremolós poble: “cambiar” (Canals, fr. Antoni: Providencia, NCL., 102, c. 1395)
“dret pera… vendre, cambiar, baratar e…” (APH. Sta. María d´Elig, Sig.168, 17 abril 1418, f. 42v)
“vendre, alienar, empenyar, permutar, concambiar” (BNM, ms.11677, Procés de la Condomina d’Alacant, a. 1674)
La muerte no tiene antídoto en este delicioso Reino, amigo Ricart, ¿y el catalanazismo?
No emborrono más folios. Es muy tedioso este artículo, incluso para ti , Ricart Alós, que tienes alma y tiempo libre. Estoy melancólico y no veo más futuro que un Reino devorado por la Gran Cataluña o… como en el pasado, una indeseada solución armada. Cuando en los siglos XV y XVII tuvimos que rechazar la invasión comenzada por el Maestrazgo de Montesa, el ejército valenciano venció al catalán y, en 1650, persiguió hasta Barcelona a los ambiciosos. En 2020, los colaboracionistas no forman una ONG benéfica, sino que pretenden devorar hasta la Vereda del Reino; y, en un futuro cercano, cuando consigan crear la policía y el ejército de las Bases de Manresa… ¿cómo se desharán de nosotros? De momento nadie se opone a la destrucción de España y del indefenso Reino de Valencia. Colaboracionistas y catalanazis gozan de todo el poder y medios de comunicación.
1 De raíz posiblemente prerromana, en el s. XVIII muestra morfemas derivativos: “sarahuellets de churrets” (En obsequi dels Voluntaris Honrats, 1794, p. 5)
2La palabra ofrece dudas al ser casi ilegible en el manuscrito.
3 Los que se escandalizan al leer «bolsa» en Morlá, desconocen que es secular vocablo valenciano.
4 La grafía valenciana «rumor» es culta, del lletí rumor, -ōris: “no fer rumor” (Ferrer, St. Vicent: Sermons,1408)
5 –teléfono: cultisme valenciá, del compost grec-lletí tele, ‘llunt’, phoneo >fono, ‘sonit’. El sust. val. es homógraf del it. telefono y gallec teléfono; cat. telèfon; 1ª doc.:“teléfono” (Escrig: Dicc. 1887); “Vorás. Figurant el teléfono…” (Semanari Garrotá de sego, 12 d´agost de 1888, Alacant, p.1); “teléfono… ¿quí diu que crida? (“La nova traca, Valencia, 19 juliol 1894); “parlar per teléfono en u” (Vidal Corella, V.: ¡Quína lluna de mel!, 1934, p.6)
6: “resibixca, pues, públic testimoni de nostre agraiment” (Ignasi y Concheta Ruiz: Anima valensiana, 1927, p.2)
